Il posto / El lloc de treball (Ermanno Olmi, 1961)

Recomanada a partir d’11 anys
 
Materials pedagògics
- Pistes generals per a una aproximació activa i creativa a les pel·lícules (per a docents)
- Comentaris i propostes (per a docents)
- Reflexions del cineasta
- Propostes pedagògiques
- Selecció de captures: Full de contactes / Arxius imatges

 

Presentació i sinopsi

Il posto és el segon llargmetratge d’Ermanno Olmi i parteix d’uns fets que li són molt coneguts. Fill de camperols bergamascos, com el protagonista de la pel·lícula, també va començar a treballar a Milà i va tenir el seu primer lloc de treball a la fàbrica Edison Volta. A diferència de Domenico (el protagonista del film), condemnat a una trista feina, Olmi va començar treballant amb la dinamització d’activitats pels empleats i aviat li van encarregar realitzar peces documentals sobre les fàbriques Edison. Entre 1953 i 1961, Olmi va realitzar 40 documentals industrials: una experiència cinematogràfica que seguirà viva al llarg de tota la seva trajectòria.
 
Domenico Cantoni, un jove tímid de 16 anys, viu amb els seus pares i el seu germà a Meda, una petita localitat de la Llombardia. Encara que vol seguir estudiant, ha de començar a treballar per poder ajudar econòmicament a la família. La pel·lícula comença el dia que Domenico va a Milà per passar les proves d’accés a una gran empresa que està fent selecció de personal. Allà coneix a la Magali. Els dos seran contractats, però a departaments molt allunyats.

 

Podem treballar...

- El cinema entre la ficció i el retrat documental
- Enquadrament i moviments de càmera
- El valor del rostre i la mirada al cinema
- La reflexió sobre el món del treball
- Les relacions familiars
- Fer-se gran
- Les transformacions urbanes, laborals i socials als anys 60

 

Reflexions d'Ermanno Olmi

“A les primeres pel·lícules sempre hi ha una mica de la història del nostre país, de la transició de les societats camperoles al món obrer i a la nova burgesia. A Il posto això es veu a la casa de Domenico, una granja on ja no es treballa la terra, convertida en residència per a persones que van a treballar a la fàbrica i a la ciutat. Als estables no hi ha animals sinó motos Lambrettes i Sis-cents.”
 
“Les històries d’amor més belles, per intensitat i qualitat del gest, són aquelles pudoroses dels quinze o setze anys, quan una mirada sostinguda o dues mans que s’ajunten amb prou feines imperceptiblement poden generar un sentiment infinit.”
 
“El rostre de l’home és l’expressivitat màxima, reflex no només de la persona sinó de l’entorn on es desimbolt. Per exemple, es pot perfectament observar una escena a través del rostre d’un home que no és protagonista d'aquella situació sinó simple espectador. Allò que succeeix al rostre de l’home és fins i tot més important i lluminós que el que s'esdevé al seu voltant”.



Fitxa tècnica

Durada: 93’
Any: 1961
País: Itàlia
Idioma: italià
 
Director: Ermanno Olmi
Guió: Ermanno Olmi
Fotografia: Lamberto Caimi, Roberto Barbieri
So: Giuseppe Di Liberto
Muntatge: Carla Colombo
Música: Pier Emilio Bassi
Direcció d'art: Ettore Lombardi
Producció: Alberto Soffientini, 24 Horses, Titanus
 
Intèrprets: Loredana Detto, Sandro Panseri, Tullio Kezich, Mara Revel, Guido Spadea