Pierrot le fou / Pierrot el boig (Jean-Luc Godard, 1965)

Recomanada a partir de 15 anys
 
Materials pedagògics
- Pistes generals per a una aproximació activa i creativa a les pel·lícules (per a docents)
- Quadern pedagògic (per a docents): Vista pantalla / Per a impressió
- Propostes pedagògiques complementàries
- Selecció de captures: Full de contactes / Arxius imatges

 

Presentació i sinopsi

Amb quadres i textos, cançons i músiques, vermell i blau, mar i cel, Godard composa una pel·lícula d’aventures i una història d’amor, una celebració lírica i tràgica. Una de les grans obres d’un cineasta que, en quasi seixanta anys de trajectòria, no ha deixat mai, pel·lícula rere pel·lícula, de reinventar el cinema.
 
Pierrot i Marianne es retroben una nit després de molts anys. Fugen de París i escapen al sud. Però la seva fugida no és només romàntica; també està amenaçada per una confusa persecució entre bandes on Marianne està implicada. S’aïllen com Robinsons, però Marianne troba a faltar la civilització i reapareixen els problemes.



Podem treballar...

- Una revolució en les maneres de fer i concebre el cinema
- El muntatge i altres formes de narrar: ritme i temps
- Pintar el cinema: paleta de color i referències a la història de l’art
- El cinema com a art total: cites literàries, pictòriques, musicals, cinematogràfiques...
- Jean-Luc Godard com a gran creador de la modernitat

 

Reflexions de Jean-Luc Godard sobre la pel·lícula

“La gent cataloga l’aventura. Diuen: ens anem de vacances, l’aventura començarà quan arribem al mar. Per això, quan estan comprant el bitllet de tren, consideren que l’aventura encara no ha començat. En canvi, a Pierrot le fou, tot està al mateix nivell: comprar els bitllets de tren és tan apassionant com banyar-se.”
 
“Velázquez, al final de la seva vida, ja no pintava coses definides, pintava el que hi havia entre les coses definides: no s’hauria de descriure a la gent, sinó el que hi ha entre la gent. M’havia trobat amb un llibre d’Élie Faure que ja coneixia, que parlava de Velázquez i que deia que, al final de la seva carrera –que era per a mi el començament de la meva, però jo no ho sabia-, Velázquez pintava les coses que hi ha entre les coses, i em dono compte que... Poc a poc... El cinema és el que està entre les coses, no les coses, sinó el que hi ha entre una persona i una altra persona, entre tu i jo, i després, a la pantalla, està entre les coses!”
 
“Els quadres més importants són retrats. Hi ha Velázquez. El pintor que vol plasmar un rostre, plasma únicament l’exterior de la gent; i, tanmateix, hi ha alguna cosa més. És molt misteriós. És una aventura”.
 
“Quan circulem per París de nit, què veiem? Semàfors vermells, verds i grocs. He volgut mostrar aquests elements però sense haver de situar-los necessàriament com estan a la realitat. Mostrar-los més aviat com queden al record; taques vermelles, verdes, espurnes grogues que passen. He volgut fabricar una sensació a partir dels elements que la composen.”

 

Fitxa tècnica

Durada: 107’
Any: 1965
País: França / Itàlia
Idioma: francès
 
Director: Jean-Luc Godard
Ajudant de direcció: Jean-Pierre Léaud, Philippe Fourastié
Guió: Jean-Luc Godard, basada en Obession de Lionel White
Fotografia: Raoul Coutard
So: René Levert
Muntatge: Agnès Guillemot
Banda sonora: Antoine Duhamel, cançons escrites i composades per Serge Rezvani
Decorats: Pierre Guffroy
Productor: Georges de Beauregard
Productora: Dino De Laurentiis Cinematografica
 
Intèrprets: Jean-Paul Belmondo, Anna Karina, Graziella Galvani, Dirk Sanders, Jimmy Karoubi, Roger Dutoit y Hans Meyer, Samuel Fuller, Princesa Aïcha Abadie, Alexis Poliakoff, Raymond Devos, Lazlo Szabo.